Com ha de fer front un traductor a un text? Quines llibertats pot prendre's un corrector? Qui marca els criteris de qu� s'accepta o no en un text, l'autor, el corrector, l'editorial? Aquestes q�estions i altres relacionades amb la traducci� i la correcci� es van tractar ahir al vespre a la quarta i �ltima sessi� de les presencials de la comunitat de lectors Qu� Llegeixes?, a l'Espai VilaWeb. En van parlar el traductor Xavier P�mies i la correctora i traductora Tina Vall�s.
Xavier P�mies va parlar de la consci�ncia dels registres i de la compet�ncia m�xima en la llengua d'arribada en els processos de traducci�. Tamb� va explicar com encarar el model de llengua de l'obra tradu�da, aix� com la relaci� amb els correctors i la mec�nica de la traducci� i les eines que la faciliten. Va dir: 'El lector de la llengua d'arribada ha de poder llegir el text tradu�t amb la mateixa flu�desa amb que el lector de la llengua de partida llegeix el text original. I aquesta lectura li ha de despertar sentiments an�legs als que experimenta el lector de l'original.'
Per la seva banda, Tina Vall�s va parlar dels aspectes professionals que envolten la figura del corrector. Per�, sobretot, va explicar com �s el proc�s de correcci� d'una obra liter�ria.
Amb la sessi� d'ahir es va posar punt i final al segons cicle de les Presencials de Qu� Llegeixes, que ha tractat sobre els 'cinc oficis per a un mateix somni: el llibre'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario